Des d’ALFERRO hem presentat una demanda per conflicte col·lectiu contra FGC davant el Departament d’Empresa i Ocupació, que afecta el personal del grup T de contractació.

Reclamem que es respecti el dret al descans entre jornades (12 hores) de manera acumulada al descans setmanal (24 hores per cada dia assignat).

Per exemple, si s’assignen 2 dies de descans seguits, s’han de garantir 60 hores senceres de descans, no només 48 com aplica actualment l’empresa.

Aquesta reclamació es fonamenta en el conveni col·lectiu i en una sentència del Tribunal de Justícia de la UE, que estableix que el descans diari i el setmanal són drets autònoms i acumulatius.

L’empresa està vulnerant aquests drets al no sumar les 12 hores de descans entre jornades quan es dona més d’un dia seguit de descans.

El dia 15 de setembre hi ha citació per a conciliació a la qual estem segurs que l’empresa no es presentarà com acostuma a fer. Us mantindrem informats.

RESUM DE LA SENTÈNCIA DEL TJUE

Context

El Tribunal de Justícia va respondre una qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Miskolc (Hongria) en relació amb un maquinista (IH) de la companyia ferroviària MÁV-START que reclamava el descans diari (11 hores a Hongria) acumulable al descans setmanal (mínim 24 h), considerant que no se li havia reconegut de forma efectiva abans o després del descans setmanal.

Fonaments de la sentència:

1.- Drets autònoms:
El descans diari i el descans setmanal són drets diferents amb objectius propis: un busca la recuperació entre jornades laborals i l’altre garanteix un període lliure dins de cada setmana. No es poden confondre ni fondre’n un amb l’altre.

2.- Afegeixen, no substitueixen:
L’article 5 de la Directiva 2003/88 CE estableix clarament que el descans setmanal (24 h) “s’ha d’afegir” al descans diari de 11 h. Per tant, encara que la legislació nacional fixi un període de descans setmanal més llarg (per exemple, 42 h), això no eximeix de concedir també 11 h diàries separades.

3.- Efecte útil dels drets (eficàcia real):
Interpreta la CDFUE (article 31.2) de manera que no pugui vulnerar-se el dret al descans diari. És a dir, si s’inclogués dins del descans setmanal, deixa d’existir com a tal i es vulnera el seu sentit.

4.- Descans previ al setmanal:
El descans diari ha de gaudir-se immediatament després de la jornada laboral, fins i tot si després es concerta un període de descans setmanal o vacances —en cap cas no se superposen.

Conclusió:
El descans diari (mínim 11 hores consecutives per cada període de 24 h) i el descans setmanal (mínim 24 h dins de cada període de 7 dies) són drets independents i acumulatius, tots dos amb efecte útil garantit per la Directiva 2003/88/CE i l’article 31.2 de la Carta. Les variacions nacionals que amplien el descans setmanal no poden diluir el dret al descans diari.

En el cas que tingueu cap dubte no dubteu en preguntar mitjançant els canals habituals.