Des de l’entrada en vigor de la Llei Orgànica 3/2018, fa més de sis anys, que regula el dret a la desconnexió digital (article 88), FGC continua vulnerant de manera sistemàtica els drets de les persones treballadores.
El passat 10 de desembre, els maquinistes L-A van rebre comunicacions a les 3.00 h de la matinada, sense respectar les 36 hores de descans legalment establertes. El col·lectiu IL L-A va rebre comunicacions a les 10.00 h, abans de l’inici del torn fixat per quadrant. Aquests fets vulneren clarament l’article 88 de la Llei Orgànica 3/2018, que reconeix el dret a la desconnexió digital amb l’objectiu de garantir, fora del temps de treball legal o convencionalment establert, el respecte del temps de descans, permisos, vacances i intimitat personal i familiar.
FGC s’ha consolidat com una de les empreses públiques on els drets de conciliació de la vida laboral, personal i familiar queden bloquejats o vulnerats de forma reiterada. Malauradament, la resposta habitual de l’empresa davant les queixes de la plantilla és sempre la mateixa: “que no agafin el telèfon”. Aquesta situació recorda l’època del conveni anterior del PAS, quan la disponibilitat era del 100% sense regulació ni previsió. Tot i que en el nou conveni es va començar a regular la disponibilitat i les notificacions del servei, resoldre les incidències amb “que no agafin el telèfon” o al·legar necessitats del servei no justifica vulnerar les hores de descans establertes per la normativa.
Per tot això, exigim de manera immediata:
– L’elaboració i aplicació d’una política interna de desconnexió digital amb la Representació Legal de les Persones Treballadores, tal com exigeix la llei.
– La regulació efectiva d’aquest dret a través de la negociació col·lectiva, establint mesures concretes per evitar la fatiga informàtica, protegir el descans de la plantilla i posar fi a la sobrecàrrega i a l’estrès derivats de la falta de desconnexió digital.
El dret a la desconnexió digital no és un privilegi, sinó una obligació legal que FGC ha de complir. La salut, el descans i la conciliació de la vida personal i familiar no poden seguir depenent de la inacció de l’empresa. És imprescindible que es prenguin mesures concretes i immediates per garantir aquest dret, respectar els temps de descans i posar fi a les pràctiques que vulneren la normativa vigent.
